Ja no recorde l'ultima vegada que em vaig sentar a ordenar els meus pensaments, l'ultima vegada que els vaig plasmar sobre el paper...
Supose que serà bona senyal, la tempesta que va durar tants anys per fi pareix que haja escampat, m'ha donat una treva, no se fins a quan, simplement ho disfrutaré,sense pensar res mes...
No podria descriure els sentiments que afloren en estos moments, senc com una etapa de la meua vida va finalitzant, una important etapa, crucial en la meua vida, en la vida de qualsevol persona.
Pense en el futur i visualitze satisfacció personal i constant instint de superació, m'alegra.
Poc a poc vaig trobant sentit al que faig, tot pareix indicar que estic trobant el meu lloc en este xicotet mon, espere poder arribar a bon port, que res trunque les meues expectatives de futur, trobe que ja es hora de que la vida em done aliment.... el sabor del triumf.
La vida moderna està interrumpint seguit en la meua ànima, intente tindre un control sobre ella, però es quasi impossible amb aquest ritme de vida, encara que lluite per tindre un moment com el d'ara, un moment especial per a mi, per poder ordenar els pensaments, escoltar l'ànima, pensar, meditar, un moment per a l'il.lusió. :)
1 comentario:
Me gusta este enfoque, esa foto lo dice todo y me dice que tengo que volver muy pronto a pisar esa arena. Me alegro de que poco a poco vayas encontrando tu lugar en este mundo, yo creo que cada vez estoy más cerca. Ponte a pensar en una escena del parking del Chabás un jueves por la noche después de Química, todo lo que ha ocurrido desde entonces.
Publicar un comentario